Dansant a mitjanit
puc veure la porta oberta, potser jo sóc la raó.
No vulguis saber el que mai ningú entendrà
no vulguis tenir el que s'escapa de les mans.
Dansant a mitjanit
quan la lluna és al cim
dansant fins perdre els sentit.
Quan el món cau en l'oblit
la puc veure dansant per tu
la puc veure dansant per tu i per mi.
Hi ha una espelma a la finestra, ballant sola en la foscor
poc a poc es fon la cera, lentament s'apaga el foc.
Hi ha una espelma a la finestra, ballant sola en la foscor
poc a poc es fon la cera, lentament s'apaga el foc.
Hi ha un món secret que mai ningú entendrà hi ha un tros ocult que mai descobriràs.
Dansant sola a mitjanit.
Writer/s: Pep Sala/ Robbie Robertson