De lluny
El miro amb ulls, amb els únics ulls que tinc.
Ell és lleuger, ingràvid, impàvid, serè.
Planeja en cercles tan fàcilment.
Cau com ho fan les fulles,
A poc a poc, les bressola el vent.
I jo mirant, nua a través del mirall.
Ell tant alt, jo sense alè, sense poder respirar.
Olors, colors, tot el que hem vist els dos.
Carrers, bars i ciutats.
Encara tremola el fum ataronjat
Que de nit, totes les nits, ens abrigava.
Però ell cau com ho fan les fulles,
A poc a poc, les bressola el vent.
I jo mirant, nua a través del mirall.
Ell tant alt, jo sense alè, sense poder respirar.