Del Maresme a València
Hem volat del Maresme a València
amb el rastre que deixa l'infern,
tots els rostres són ara de cendra
i cauen lentament.
Hem volat a través d'anys i dies,
com si no passés mai més el temps,
i les passes no fessin petjades
ni en el fang ni al ciment.
Hem paït la por de la teva cara
i hem refet els cavalls del matí
que duran la llarga primavera,
la que mai tindrà fi.
I mai, mai, mai heu caminat sols.
I mai, mai, mai hem caminat sols.
Hem sembrat llavors plenes de vida,
a un lloc pobre que mai tindrà nom
fa molts anys i també fa pocs dies,
desvetllant-nos el son.
Els carrers que són la vostra vida,
com els nostres que sempre ho seran
ara cremen i encenen fogueres
i ens fan més germans.
I mai, mai, mai heu caminat sols.
I mai, mai, mai hem caminat sols.
Lluiteu la lluita de tots els dies,
la de cada carrer d'aquest món,
la de cada matí i matinada,
la que fa sortir el sol.
I mai, mai, mai heu caminat sols.
I mai, mai, mai hem caminat sols.
I mai, mai, mai, mai caminem sols.