D'un cop sec al cony
es partirà en dos la roca.
Banyada en llet de mar
glopeja escuma i escup terra.
El foc d’abans del cop
és ara pols després de cendra
i suspira en un glop d’aire,
vent cansat que porta calma.
Torneu-me doncs l’oblit
de cada cosa i del teu cos.
Llanceu-me en regressió,
la nit eterna abans del cony.
Estic cansat, no tinc pressa,
els ulls en blanc sovint se’m mullen.
La mort obre les seves cames
i se m’empassa, carn endins.
No tinc paraules i en canvi us parlo,
la paradoxa confón el present.
Letal orgasme el meu,
no tinc més llet per repartir.
La próxima vida et follaré,
el teu cadàver al meu taüt.
Si en tinguéssis ganes…
No tornaria mai més.
Mig adormit al silló, l’endemà,
se m’ha ficat el fum a l’ull.
Una llàgrima sola, filla d’un sol ull,
m’ha relliscat per la pell, plena.
He sentit que era tot el que tenia.
He sentit que era tot el que em quedava.
Writer/s: Roger Mas