El artistes
No són d'aquesta raça, però no ho saben pas.
Ells són d'un clan diferent, però es fan amb tothom,
Els artistes.
Sempre us donen les mans i us agafen el braç,
Però els deixeu marxar, no compreneu els mots
Dels artistes.
Són el matí més clar enmig d'una tempesta.
Són el negre sol als hivernals estius
I van fonent la nit amb cançons d'amor,
I fan que la follia remunti els vostres rius,
Els artistes.
Pentinen la tristor arran dels camps de blat.
En una cambra freda hi escriuen tot l'amor,
Els artistes.
El temps han doblegat sota una ala d'ocell,
La vida fan sonar amb instruments d'enyor,
Els artistes.
Ells fan la llei demà, quan tu vius just l'ahir,
Ho decideixen tot quan els voleu caps cots.
Ja fan vint mil anys que són a la finestra,
Ja fa vint mil anys que prediquen al desert.
No són d'aquesta raça, però no ho saben pas.
Ells són d'un clan diferent, però es fan amb tothom,
Els artistes.
Sempre us donen les mans i us agafen el braç,
Però els deixeu marxar, no compreneu els mots
Dels artistes.
Ja deu fer vint mil anys que se't fiquen a l'ull.
Ja deu fer vint mil anys que els vols veure i no pots.
Ja deu fer vint mil anys que plores per l'esforç
I, si algun dia els veus, ells no et veuran a tu.
Són gent d'un altre lloc.
Els artistes.
Writer/s: Léo Ferré