El carrer


El carrer sempre ha estat el bressol de la utopia. El carrer és també un ritme per ballar. El carrer no és de la policia. El carrer és vent de llibertat.

El carrer, lluny de la jerarquia, els infants hi van créixer i hi van jugar, i al carrer, festejant amb la rauxa, els joves van lluitar. Plens encara del ritme de la dansa i agafats de la mà, volien salvar la humanitat. Volien la veritat, la bondat, el paradís. Convençuts que el moment més fosc ve sempre abans de l'alba, es deien els uns als altres: "Ja s'acosta un nou dia".

Però va venir la policia i va dissoldre la croada dels nens, i ells van dir adéu a l'estrella del dia. Al carrer, els joves han viscut, estimat, mort, i sempre perdut.
I és que les coses velles de seguida se'n adonen quan les noves arriben.


Writer/s: Companyia Elèctrica Dharma

The most viewed