El dissident
Ni insubmís ni objector, no em convertiu en lluitador.
És simplement que –en el moment– estar-me a aquí m’és preferent.
I tinc motius, però no els diré, no n’heu de fer ben res.
Un dissident brut i pudent, el pitjor amic que vol la gent.
Un zero com a independent, em trencaran totes les dents.
Tan se me’n fot, jo estic content: diga’m covard; diga’m valent.
I tinc motius, però no els diré, no n’heu de fer ben res.
I és que, de fet, no és res de nou: qui no defuig sopars de COU?
Sentint-ho molt –no vull merder– però no vindré.
jo no vindré
jo no vindré
jo no vindré
que no vindré