El fill de Montagut
allí hi tinc el sant baptisme,
allí hi tinc mon pare amat,
la mare que m'ha criat
tots els dies de ma vida.
Cap a Olot me'n vaig anar
sols per aprendre d'ofici,
i al carrer de Sant bernat
jo me'n sóc enamorat
d'una gentil Margarida.
Si jo sempre hagués cregut
a una muller, Margarida,
que en deixés estar el robar
i em posés a treballar,
que em seria millor vida!
Quan jo corria pel món,
'Santiró' la gent em deia,
i ara que sóc a al presó
tothom em crida "traïdor"
sols pera fer-me més pena.
La sumària que em faran
és la que tot el món crida:
Diuen que tinc de ser penjat
si mon perdó és refusat
i n'haig de perdre la vida.
Ai, adéu vila d'Olot!
Ara bé estaràs contenta
que n'has mort en Santiró
i no tindràs cap més fill traïdor
ni lladre que et turmenti.
Writer/s: Popular