El gran esperit
Vos que moveu el mar,
vos que moveu el vent des del sud,
que per el cel tot blau viatges en la llum …
Invisible amor que dorm al fons del cor.
No deuria parlar, només guardar silenci.
Núvols de cotó travessen el meu cos …
Esperit de pau, llum dins de la foscor.
Vos sou el temporal,
la nit tancada i freda.
Tot el dolor immens
que ens feu aprendre el món.
Dies de glòria sempre,
estrella incandescent i fugaç …
Les vostres mans tendiu-nos,
infundeix-nos valor.
Writer/s: Julio Bustamante