El joc de parar la galta
No me'n dónes perquè sí i no t'importa el que t'emportis.
Integritat o arrossegar-se com un gos?
No sé, si vols m'atanso, però amb tant joc també jo em canso.
Jo crec que els dos sabem què fem,
tu jugues, ja en sóc conscient: donem voltes sobre el mateix.
Senyals que estan al seu lloc, que cal interpretar-les.
Procuro lucidesa i optimisme per trobar-les.
Entre edificis veig ombres amagades:
són senyals codificades només per a ments malaltes.
Són confusos els moments
i força estranys els moviments dels individus que ens trobem.
Aquí hi ha fum, hi ha massa fum.
El viatge no pot esperar.
Primer vindrà la tremolor i finalment la soledat.
El carrer baixa que baixa i així et porta cap a casa,
es tracta de no perdre referències ni inèrcies:
què és el que passa? Vas rumiant de tot plegat
i ja cansem amb les preguntes que analitzen amb més dubtes.
Comença la investigació
dels sentiments i els desamors i per cap part hi ha compassió.
I mirar de situar-se en la verticalitat,
retrobar-se amb la cuirassa i no avorrir a qui està escoltant.
Què és que em sento un Joselito, que les cartes no avisaren,
de esto escribiré algun libro.
En comptes d'aquesta cançó,
qualsevol, però una cançó.
Aquí hi ha fum, hi ha massa fum.
El viatge no pot esperar.
Primer vindrà la tremolor i finalment la soledat.
Si surto amb lo de sempre, dius que això no és veritat,
que només esgarrapeu quan no us tracten com abans,
"com abans de quan" pregunto, si és que no és molt preguntar?
Crec que estàs parlant de tu i no pas del patriarcat.
Que aquesta història no és social,
ni és política, ni guerra de sexes, són només experiències.
Writer/s: Karlitos Miñarro