Ella plou
que et cride a estes hores
quan els meus fills dormen,
però és que, amic Pep,
hi ha algo força estrany
que segueix passant-me a deshores.
Ací tens un exemple: sempre que els faig
algo dolç p'a sopar,
Ella plou
Ella plou
i el cel segueix blau.
Amic Pepe, te'n recordes de quan
aquella vesprada la teua germana
no trobava el Joan i ell estava amagat
pintant-li unes roses ben grosses
per fer-li un collar?
Doncs ara sempre que ell
agafa els colorets,
Ella plou
Ella plou
i el cel segueix blau.
Amic Pep, ja han passat uns anys
però l'Enric se'n recorda una volta a l'escola
que es va barallar i quan va tornar
ella el va abraçar i la sang
va parar de brollar.
I ara sempre que ell
es porta com un valent,
Ella plou
Ella plou
i el cel segueix blau.
Amic Pep, quan la pluja cau
els xiquets es pensen que estem en diumenge
i que anem a la vall, al riu a nadar,
els quatre en pilotes,
i de sobte li canten al cel.
I ara de tant en tant
quan eixim els tres a passejar,
Ella plou
Ella plou
i després alça el vol,
alça el vol.