El mort
el dugueren a casa, a grapats, tots,
i es despenjava un braç del mort, i el cap
se'l ficava dins la butxaca l'altre.
Tots el duien, sol·lícits, raonant-li
com si li hagués sentat mal el conyac,
i mitja barra li penjava al mort,
i aquell que li buscava les ulleres
com si buscàs, entre espardenyes, un
gerani per posar-li ' l a una orella,
com si fos el detall que li faltava.
Tocaren a la porta, obrí la dona
i li ' l deixaren en el bancalet,
i encara algú va dir: No som ningú.
Writer/s: Vicent Andrés Estellés,E. Murillo