El mirall
Diumenge al matí, amb ressaca, a les dotze m'he aixecat.
He anat al vàter marejat i allí ens hem trobat.
No feies massa bona cara però no he gosat
a preguntar-te què collons és el que t'ha passat.
Nerviós, busco entre els calaixos un paquet de tabac
per fumar-me un cigarret i veure-ho tot més clar.
Hem estat parlant de nosaltres i de tot plegat,
i he decidit que no vull continuar al teu costat.
El mirall m'ensenya la veritat.
Un cop sec. S'esmicola en mils de vidres.
I ara intento ordenar els bocins, per mica en mica descobrir en el que avui m'he convertit i intentar canviar.
Obre la nevera sense tenir ganes de sopar,
i només trobo ampolles buides i un pot caducat.
Cansat i resignat em poso un got de Ballantines,
i em vaig desfent com els glaçons i no ho puc evitar.
El mirall m'ensenya la veritat.
Un cop sec. S'esmicola en mils de vidres.
I ara intento ordenar els bocins, per mica en mica descobrir en el que avui m'he convertit, ja no tinc ganes de seguir, la meva vida no era així però ja no ho puc canviar.
Hem compartit tota una vida, ens hem construït, ens hem anat fent a mida.
Hem triat camins que no eren els més adequats.
Però ara veig clar el camí que vull agafar.
I ara torno a trobar-te aquí, el mirall m'ensenya qui ets per dins,
sé quin és el nostre destí. Obro el balcó del cinquè pis, respiro l'aire de la nit i em llanço al buit, estic tranquil, i acabo amb tu i alhora amb mi. El mirall ja s'ha trencat.