El pallasso
Les seves gràcies no fan riure ningú.
L'eco d'antics aplaudiments ressona
entre els seients buits de carn, inoportú.
El pallasso ja no ho serà mai més,
i més després d'aquesta gran derrota.
No té altre nas vermell que el que ha fet un cop de porta
sota l'influx de licor barat i furtiu, begut de nit.
1, 2, 3 i ja no hi és, no queda res al mig de la pista...
Només la corda del trapezista oscil·la
lligada al coll d'un home vell.