El pescador de canya
Rebolcant-se en la paciència,
sempre amb la canya a la mà,
mata el temps a l'esperança
de poder lluir el sopar.
De sobte dringa l'esquella,
ja se sent picar el primer.
Tota la canya blegada.
Com l'hi agrada aquell vaivé.
Ai l Si fos una morruda,
una aurada o un roger.
Branda com una llampuga.
Quin besuc mės gros deu ser.
Què contenta avui la dona,
soparem amb convidats:
peix al forn amb quatre trumfes.
Quedaran bocabadats.
Tira com una verada
ai Dėu meu l, si fos un sard,
una cantera o una oblada,
potser un pagre o un xuclà.
Serà un llobarret de mida?
un pagell o un cap-roig?
Per la manera que estira
és un mabre o és un tord.
Res estrany que fos un congre,
una molla o un corball
una escórpora o una llissa.
Llàstima d'un esparrall!
I quan treu el peix de l'aigua,
no pot creure el que ha pescat:
un farcell amb unes calces,
unes botes i un parrac.
Writer/s: Carles Casanovas,Josep Bastons