Els amants
Duu el color de la sang.
De la mirada dels estranys els amants s’amaguen.
Un amor que no té horitzons
més enllà dels llençols.
Com un ocell que emprèn el vol,
reclòs dins d’una gàbia.
Serà veritat, serà mentida podrida.
Serà passió allò que atiarà el foc.
En un racó a una habitació compartida
de les mirades els amants s’amaguen
Un amor que brilla com el sol
però t’il·lumina ben poc.
Estan suspesos en balança
remordiments i carn a cada banda.
Els amants s’amaguen...