Els dolents
mort el gos la rábia queda.
La mala herba no existeix, ni els teus cabells,
ni aquests rampells, que fan plorar les cebes.
Cau la nit, dormen les cebes
al llit on van dormir els dolents.
Plouen creus, crits i rampells, pero ella es queda
I pels cabells, crida i existeix.
Dins del cap d’un gos molt vell, existeix
un cor tan gran com dues cebes,
bomba sang fins als cabells i dels dolents
no queda temps per més rampells.
Els dolents més pobres sempre tenen més.
Els dolents que riuen sempre sopen cebes.
Els dolents que es posen cremes als cabells.
Els dolents que miren sempre i no fan res.