El senyor Vicenç
Porta un petit ocellet que ha fet amb paper.
A la motxilla un quadern, poemes urgents.
Cerca mirades al tren, somriu als viatgers.
Se'l miren tots estranyats, deu ser boig de valent.
Avui no s'ha afaitat, que n'és d'inconscient!
No deu ser espavilat, barca nova i bon vent!
No té diners, no agrada a la gent.
A les butxaques no porta res més:
una moneda, un somriure i el cor obert.
Diu que és un inventor d'aquells importants
però no ha patentat el seu nom i l'hi han robat.
Tothom l'ignora al vagó, deu ser un sonat!
Conservo aquí els teus escrits, tan innocents.
Eres un home senzill, alegre i fidel.
Van matar-te un abril, l'enveja és cruel.
No té diners, no agrada a la gent.
A les butxaques no porta res més:
una moneda, un somriure i el cor obert.
No té calés, feliç boig content.
A les butxaques no duia res:
un vell poema i les colometes que feia amb paper.