Els Indis del Segle XXI
Recordeu la tribu d'indis, de l'oest americà,
que tenien retirada, amb el poble català
Fa molt temps els governava, un cap baixet i tossut
Que li deien honorable i de tots era conegut
Però les tribus de l'esquerra feren un pacte de sang
Per governar la reserva i agradar als rostres blancs
I aquests van permetre als indis la dansa de l'estatut
prometent-los quatre canvis i arreglar-los els tributs
Que lluny és el Far West
Que bonica és Oklahoma
Com el Far West no hi ha res
Però la cosa s'esverava i van trobar la solució
Cridant al cara pansida que poses moderació
Però continuava l'espoli de reserves naturals
i un Borbó que mantenien amb els tributs especials
Per distreure'ls una mica els van prometre portar
el ràpid ocell de ferro un invent com no n'hi ha cap
Després d'esperar amb desfici va arribar unes llunes tard
Provocant uns orificis a terres comunals
Que lluny és el Far West
Que bonica és Oklahoma
Com el Far West no hi ha res
Per combatre l'apatia de mai no comptar per res
Van donar-se una alegria i van riure com qui més
Es van dedicar de sobte a l'esport més ancestral
Donar a cops a una pilota i posar-la entre tres pals
I gràcies a la reserva amb els jugadors nadius
Van esdevenir l'enveja de tot món esportiu
Un any van guanyar-ho tot, tot fent unes grans exhibicions
Mentre els casaques blanques es cagaven als pantalons
Que lluny és el Far West
Que bonica és Oklahoma
Com el Far West no hi ha res
Però la història vaticina que sempre rep el mateix
De les seves lleis escrites no en volgueren saber res
Els deien insolidaris i anul·laven l'estatut
pel preu de ser una colònia a pagar i a ser cornuts
Però els pebrots d'aquests bons indis
poc a poc se'ls han inflat en tocar-los la butxaca
el poble s'ha rebel•lat que ja s'ha acabat el bròquil
I els puja la mosca al nas el negoci amb l'imperi
Ha estat ben bé un fracàs
i vist aquest panorama se'ls acaba la paciència
amenacen ben aviat de proclamar la independència
Writer/s: Joan Domingo,La Trinca