Els plaers coneguts
Té el cotxe de la sèrie que veia quan berenava
I una dona que l'aguanta si de tant en tant s'enfada
Al matí es desperta quan el cos li demana
I dedica el dia a fer el que des de ben petit li agrada
Però no en té prou, però no en té prou…
Dones desconegudes li acaricien la cama
Somriu amb elegància i vergonya impostada
Els divendres sopa acompanyat de persones estranyes
Quan explica històries ningú s'aixeca de la taula
Però no en té prou, però no en té prou…
Busca excuses culpables de tan dolor
Surten dubtes inèdits de cada racó
Els esquemes s'ensorren com ponts de cartró
Ja no pot gaudir del millor
Els plaers coneguts ja no tenen bon regust
Els plaers coneguts ja no tenen gust de res
Ja no troba la manera de tornar content a casa
Les portes i finestres li resulten estranyes
S'asseu al seu sofà i no és tan tou com recordava
Els plaers coneguts ja no tenen bon regust
Els plaers coneguts ja no tenen bon regust
Els plaers coneguts ja no tenen gust de res
Writer/s: Oriol Romaní