Els segadors
Del pa que no n'era blanc
deien que era massa negre,
i en donaven als cavalls,
tot per desolar la terra.
Del vi, que no n'era poc,
deien que era massa agre,
i en regaven els carrers,
tot per desolar la terra.
A l'esguard dels seus parents
deshonraven les donzelles,
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa.
En daren part al virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre!
En sentir-ne tot això
s'és avalotat la terra.
En sentir-ne tot això
s'és avalotat la terra.
Segueu arran!
Segueu arran, que la palla va cara!
Entraren a Barcelona
cent persones forasteres
amb el nom de segadors,
perquè n'eren temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha
ja n'han morta la primera,
anaren a la presó
a dar llibertat als presos.
Hagueren els diputats
i els jutges de l'Audiència,
i mataren el virrei
en fugir-ne la galera.
En duren el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre.
Aquí és nostre capità,
heus aquí nostra bandera.
Segueu arran!
Segueu arran, que la palla va cara!
Writer/s: Popular