Els ulls del meu mar
Envejos de pla i muntanya
està l'ànim del meu cor
sota l'ombra penitent
d'un preterit taronger.
Sempre escolte una resposta
que tremola una cançó:
el velam, a la mar blava,
d'un vaixell ple d'il•lusió.
Quan la brisa de la mar
fon el somni amb l'horitzó
sempre trobe una finestra:
vent llevant amb cor blavós.
Que les ones criden a veus
les lloades solituds
amagades a les aigues
cristal•lines dels teus ulls.
Que el misteri del teu ritme
siga pau per als sentits.
Que a la nit la teva lluna
enlluerne el meu camí.
Que les ones criden a veus
les lloades solituds
amagades a les aigues
cristal•lines dels teus ulls.
Del racó de les quimeres
els teus ulls, la meva mar.
I els colors de ta mirada:
la posada d'aquest cant.
Dintre els rulls de les onades,
envoltant indentitats,
afirmant raons i vides,
llocs on sempre vull anar.
Que les ones criden a veus
les lloades solituds
amagades a les aigues
cristal•lines dels teus ulls.
Que el misteri del teu ritme
siga pau per als sentits.
Que a la nit la teva lluna
enlluerne el meu camí.
Que les ones criden a veus
les lloades solituds
amagades a les aigues
cristal•lines dels teus ulls.
Writer/s: Artur Álvarez