El tramvia de dilluns
Amants, delicats i fràgils, passegen junts,
dolça, trobada, concertada.
Desconegut, el tramvia de dilluns,
no tindrà tanta sort.
S'emboliquen com regals per descobrir,
deixant anar, la fogositat dels estels...
L'ultima llum de la natura,
ha deixat una estona més de poesia.
Les carícies són íntimes paraules,
música besada i difuminada.
Promeses fetes en castells de sorra,
però les ribes esperen amb ànsia la seva mar.
En un brot de gelosia,
la nit els sorprèn.
Desglaçats de vidre,
del bracet escapen inconscients.
La lluna també els vigila,
il·luminant tendre la mirada dels demès.
Amb l'idioma dels que s'estimen,
una màgia extraordinària s'aferra a la via.
Mentre dos llavis es separen,
el tramvia de dilluns s'acomiada.
Barcelona queda col·lapsada,
per una primavera que s'atansa.
Writer/s: Albert Marquès