Em quedes tu
el peu esquerra mira al dret i el dret mira a camp obert
la cabra és el meu destí, es fa difícil viure aquí
ases, rucs i capsigranys fan el mon a dues mans
i em quedes tu
sobra llana pel carrer, la ignorància és un femer
fa del món un lloc tinyós, el joc es torna perillós
potser mira't el veí, digues-li estic aquí
deixa de fer el carallot, treu-te les crostes del cor
i sobretot no et creguis res del que et diran els grollers
volen reduir el teu pas a la mida del seu nas
i em quedes tu
la meva mare no en sap res que jo vaig néixer al revés
tinc l'encèfal capgirat i miro amb els ulls creuats
si et miro a tu el veig a ell, si el miro a ell et veig a tu
potser tots som un farcell, potser tots no som ningú
cal agafar la nostra llum, a fer punyetes la patum
i esborrar d'un clatellot el falsari, el ninot
i em quedes tu
fixat amb el sol ixent com batega dins la gent
esmolat com ganivet és l'orgull dels homes drets
a trompades amb la por que la vida és el millor
te alegries, te paranys, te passatges i te instants
tan rebel com un poeta, tan glaçada com el vent
tan precisa la sageta clavada dins l'ull del temps
et tinc a tu
i a tu, i a tu
Writer/s: Enric Barbat