En algun lloc
per un temps breu de plenitud del cos
compartint amb un altre, desitjós
com jo de transgredir i transgredir-se.
Parlo només del desig exaltat
sense abans ni després o, tal vegada,
amb abans i després volgudament
ignorats en un vent que tot ho esborra.
La cançó té una tornada sinistra:
mai més, mai més; però en algun indret
sempre hi ha un faune que no fa la sesta.
Tiro els daus un cop més, potser el diable
me'n farà cas i em sorprendrà amb un joc
més favorable del que m’imagino.
Comptat i debatut, tot s’ha de perdre.
Massa allunyat de mi, no tinc ni alè
per enllorar el mirall que em representa.