En el tren
amb expressions blindades,
mirar no és pertinent.
En el tren,
auriculars i llibres,
diaris i pantalles
són l'aïllament.
En el tren,
un violí escampa
les notes d'una dansa
a l'estil romanés.
Ningú no sent
la que demana i canta.
El viatger s'esborra
de viure en el present.
I tot passa en el tren.
Des del tren,
per túnels soterranis,
només veus les andanes plenes de robots en moviment.
En el tren,
els ulls no són visibles,
els cossos són de vidre,
el goig inexistent.
En el tren,
hi ha qui se'n va de festa,
mira per la finestra i només troba el seu reflex.
Ningú no viu
ni calma ni tempesta.
El viatger s'esborra
de viure en el present.
I tot passa en el tren,
en el tren.
Des del tren,
per túnels soterranis,
només veus les andanes plenes de robots en moviment.
Ningú no sent
ni calma ni tempesta.
El viatger s'esborra
de viure en el present.
I tot passa en el tren,
en el tren.