Es diu Richard Gere
Ho sento, Newman,
em sap molt de greu deixar-te així,
però és el destí.
És tan terrible
per a tu que et quedes sol aquí,
com ho és per a mi.
Qui, qui m'ho havia de dir...
A la meva edat engegar-ho tot
al cap de tants anys d'amor;
El final ja el sé: em penediré
d'haver-te canviat per ell.
No és res sentimental,
és només calor animal.
El que em perd
es diu Richard Gere.
El que em perd
es Richard Gere.
Ho sento, Bogart,
ell no serà mai un home dur,
tan dur com tu.
Però m'has d'entendre,
el prefereixo tendre.
Com canvia el gust!
No, no és culpa de ningú.
Sé que al teu costat
és un pela-gats,
incapaç de cap heroïcitat.
Músculs i res més,
un objecte fet
per poder penjar-lo a la paret.
No sé si té gaire cervell,
però és que és una qüestió de pell.
Ho sento, Redford,
no pensava que això se'ns acabés
tan "de repent".
I em repetia
que estava molt lluny d'aquest impuls
adolescent.
Sé que sóc una inconscient
per deixar-me endur
per un vent absurd
un vent que no mou els teus cabells.
Potser tornaré
demanant recer
i si no em perdones ho entendré.
Ja sé que no existeix,
però només així em serveix.
Writer/s: Albert Rubio