És extra
Vestit de cuir molt ajustat,
Dels que mosseguem com si res...
I a dins, com mariner atrapat,
La noia balla un aire anglès.
És extra.
Un Moody Blues cantant de nit
Com un sentí de noces, blanc,
I al fons del port d'aquesta nit
Ella fondeja tot ballant.
És extra.
Cabells que cauen com la nit
I música ran dels ronyons.
El jazz que jazza en la foscor
I aquest mal que ens fa tant bé.
És extra.
Les mans gratant com arc-en-cel
Les cordes del meu cos tan fred
I els crits que pugen fins al cel
Com l'oració d'un cigarret.
És extra.
Les mitges tenses fins a dalt,
Així com cordes d'un violí,
I aquesta carn, negui-tejant
L'arc d'on el cant ha de sorgir.
És extra.
I sota el vel just entreobert,
Aquesta tofa de negror,
Que mulla el seu bressol ofert,
On s'ha ofegat el nedador.
És extra.
Vestit de cuir com un oblit,
Dels que mosseguen com si res,
I a dins, com un matí marcit,
La noia dansa i no diu res.
És extra.
Al Moody Blues tant se'ls en fot,
De l'ampli res no en vol sortir.
Quan el silenci ho omple tot,
La noia balla i ve a morir.
És extra...
Writer/s: Léo Ferré