Es teu nom escrit
Tinc un nin amagat a dins.
Fermat d'un fil i no pot sortir.
No sé com desfer aquest nus.
Està asustat quasi mai no surt.
Ell me diu que els homes són dolents.
Que només pensen en tenir més i més.
És un mal dins es cervell.
És un mal cruel que no el deixa sortir,
A la llum del més enllà.
Jo te guardaré dels perills.
I podrem recomençar.
Tornarem a ser petits.
Tinc es teu nom escrit.
Quan es vent bufi fort ses ones.
I es vulguin amagar dins la mar.
Jugarem a ser taurons, a ser lleons.
Tornarem a jugar.
I sa màgia refarà
tot es fred que tu has petit.
Aquell gel s'acabarà.
Quedarà es teu nom escrit.
Tinc es teu nom escrit.
En es front dels homes grans
hi ha un nen que està submergit.
Dins ses terres de l'oblit.
No tornarà fins a sa recta del fí.
I si el temps no s'acaba encara?
hi ha molt per a dir i si m'equivoco?
no vull decidir, fes-ho al meu lloc.
Fes-ho tu dins meu, fes-ho tu.
Tinc es teu nom escrit...
Writer/s: Antoni Nicolau