Èxode
a l'empar de la nit
si ningú
no seguirà
una ombra que es perd
com l'oblit
per estances d'absència?
No hi ha camí
més enllà d'un mateix i
tu ho saps.
No hi ha desert
on poder enterrar
tant dolor
que neix de la vida.
Cada pas endavant
se't fa més feixuc i
si perds l'esperança
cauràs en el buit.
La terra promesa,
ho és sols per a uns quants
que viuen darrera
muralles d'engany.
Cada pas endavant
fa més lluny el retorn i
a cada cruïlla
et trobes més sol.
No esperis clemència
d'altius reis del nord,
déus d'or i de guerra
amb fang al cor.
Cada pas endavant
t'apropa al teu port
si no hi ha un mal oratge
que et trenqui la sort.
Desperta la terra
d'un somni ancestral,
ja és hora d'encendre
el foc de la llibertat.
Writer/s: Pere Vilaregut Montmany