Fandango de comiat
Quina vetlada més llarga
la del dia abans de partir!
Pareix que la nit no avança
i el dia no vol venir;
els pensaments m'atabalen
no me deixaran dormir.
Voldria fer un bon bolic
per posar-hi tantes coses...
lliçons velles i noves
i amics que he fet per aquí,
una muda de roba
i un brotet de romaní.
Quan et facis a la mar
no pensis amb la vorera.
Pensa només amb la barca
deixa-la ser marinera
o allò que deixes enrera
no et deixarà navegar.
Adéu, amor de ma vida,
l'hora ha arribat de partir.
Tant de bo que demà
amb jo poguessis venir.
Només voldria una cosa:
que et recordassis de mi.
Writer/s: Joan Miquel Tramullas