Fandango de l'illa
abocadors amb gavines,
les cases omplen els camps
i els estranys ens compren l'illa.
Pobre camp!
Tan trist i tan tot sol com t'has quedat,
per golfs i agroturismes enterrat,
amb gent que no te viu i fuig de pressa.
Pobre camp!
Solcat de carreteres per frissar
florit de cotxos, motos i autocars,
modern, urbanitzat i els fruits en terra.
Ciutat!
Que dura i poc amiga t'has tornat,
amb tan poquetes flors en els terrats,
amb gent que mai no riu i va de pressa.
Ciutat!
Vestida de ciment i pla mirall,
amb llum que sols disfressen desencants,
amb tan poquets jardins i sense gespa.
Mariners!
No hi ha carrers més blaus que els de la mar
ni una escalfor més dolça que aquest sol
ni cases més polides que les barques.
Mariners!
Els crits de les gavines per bressol,
les veles i les algues per llençols,
un rellotge de llum, xarxes de plata.
Writer/s: Miquela Lladó