Fandango des romanç
perquè de tant que l'estima, gelós, son pare, no la vol casar.
Està tan trista i tan sola, li diu que se n'anirà.
Trista es lamenta: Maleïda sort, no tenir algú qui poder estimar.
La platja és la seva gàbia, la mar, el seu horitzó.
Ones s'enduen llàgrimes i plors, deixen angoixa dins tot lo seu cor.
Caterina espera ansiosa que algú la vengui a salvar.
Trista es lamenta: Maleïda sort, no tenir algú qui poder estimar.
Un dia de forta tempesta, un vaixell moro arribà.
Resultà un gran rei d'Orient que amb ella es vol casar.
Havia sabut de les noves que la princesa cantà.
Trista es lamenta: Maleïda sort, no tenir algú qui poder estimar.
Sa porta enfonsa, sense miraments, i en silenci puja escales cap a dalt.
Au Caterina, anem cap a la mar, i entre les ones jo et podré estimar.
Adéu Rei de Mallorca, la teva filla mai més no veuràs.
Adéu Rei de Mallorca, la teva filla mai no tornarà.
Writer/s: Quart Creixent