Fa sol


La meva boca té alguna cosa
molt enganxosa. No patiu que no és dolent!
Tampoc és màgia, ni bruixeria,
ni un encanteri; el que jo us dic és més senzill:
és la rialla que s’encomana.

Fa sol, avui serà un gran dia.
Fa sol, per dins em sento viva.
Fa sol, els meus ullets s’aprimen.
Fa sol, quan deixo anar un somriure.

Clico els meus llavis i em torno alegre
i el que era negre agafa un to molt més suau.
Després copio, retallo i enganxo,
i em torno “vida” pels que estan al meu voltant.
És la rialla que s’encomana.

Respiro i penso, la cara enlaire,
m’ho miro tot amb ulls brillants,
sense paraules, només rialles.
És molt més fàcil anar endavant.


Writer/s: Dani Coma