Ferida
la nit fosa entre les mans,
el fanal tremolós del temps
espurneja el frec de les paraules.
No m'ha envellit la lluna,
sol l'ombra de l'absència
ha solcat
la meua pell.
No m'ha emmudit el bram,
sols l'aspra solitud
ha escatat la meua gola.
Al capdavall,
que importa el parany dels segles
si l'esllavissada continua?
Writer/s: Enric Monforte,Miquel Gil