Fent l'amor penjats del cel
però mai ens hem topat ni saludat.
T'he imaginat ballant damunt del mar,
movent-te, amb la mirada somrient.
Ni estic vençut ni vull ser heroi d'enlloc,
sóc somiador i de nit un trobador.
No t'amaguis més, vine'm a veure,
podríem cremar fusta a prop del riu.
Fer l'amor penjats del cel.
Fent l'amor penjats del cel.
Pels carrers d'aquest món un es torna boig,
deu homes lluitant contra dos-cents mil.
Em costa imaginar-te feliç aquí,
enmig d'aquesta pols d'or que encega els ulls.
Sóc incapaç d'entendre massa raons,
sóc somiador i de nit un trobador.
No t'amaguis més, vine'm a veure,
podríem despertar demà els dos junts.
Fer l'amor penjats del cel.
Fent l'amor penjats del cel.
Pels carrers d'aquest món un es torna boig,
deu homes lluitant contra dos-cents mil.
No t'amaguis més, vine'm a veure,
podríem cremar fusta a prop del riu.
Fer l'amor penjats del cel.
Fent l'amor penjats del cel.
Writer/s: Marc Durandeau