Fes ta festa
que el dilluns és llarg,
el dijous s'oblida
del dimecres i el dimarts,
el divendres viu només
pel dissabte enamorat
i el diumenge es muda
per anar a festejar.
Vinga una mica de música,
que si patantim, que si patantam!
El dilluns se'n va
mig endormiscat
amb les musaranyes
que pel sostre van ballant,
lligat a la màquina
i en el trico, trico, trac
sent la musiqueta
del diumenge estant.
Sona l'orquestra de l'envelat
fins que canta el solo l'encarregat.
Miro el calendari
i és més negre que un diari,
quan el poso al dia
m'ho fa veure de tots colors.
Giro un full i un altre,
que el vermell deu estar al caure,
faig el compte enrere,
falten tres, dos, un…
Tot està a punt!
La festa s'escriu amb efa
com la foguera de Sant Joan,
amb l'e d'un graller i els homes
que enlairen fem els castells humans,
amb l'essa per la disfressa
d'un Carnestoltes sonat,
la te de Patum de Berga
i l'a de traca final.
Fes ta festa i que es faci fotre,
qui no li agradi la festa nostra,
fes ta festa i que es faci fotre,
tinguem a casa la festa en pau.
Si l'efa du galindaines
senyal de fira o festa major.
Quan l'e ve de la verema
porta la gresca del vi millor.
Per l'essa perdem la pressa
davant d'un got de cremat.
Si en té porti una guitarra,
que ja se'ns hi pot fer clar.
Fes ta festa i que es faci fotre,
qui no li agradi la festa nostra,
fes ta festa i que es faci fotre,
tinguem a casa la festa en pau.
La festa s'escriu amb efa,
no veig que en porti
la "Hispanidad"
i en canvi per a Sant Esteve,
hi ha l'e assentada per triplicat.
Per l'essa que s'assabentin
d'una vegada qui som.
La te es troba arran de terra
i arrela amb l'a fins al fons.
Fes ta festa i que es faci fotre,
qui no li agradi la festa nostra,
fes ta festa i que es faci fotre,
tinguem a casa la festa en pau.
Writer/s: Joan Crosas