Foscor
Quan no ets amb mi, ma vida,
sa foscor em fa somiar-te, desitjar-te,
i a mitjanit tot és alegria.
A la mar, ses barques des moll
i es reflex de mil estrelles.
Es teu cor és es meu port, i arribar-hi
és es desig que em fa ser més fort.
Si es vespres mai s'acaben,
seguiràs amb mi, ma vida.
Sa foscor em fa somiar-te, desitjar-te,
i a mitjanit tot és alegria.
Writer/s: Eugènia Gallego/ Josep M. Sánchez