Fragments
La vida són només moments,
com resplendors de llum,
des d'un far il·luminant un espai,
uns instants
Busquem petits miracles cada dia,
busquem petites il·luminacions,
moments de llum que explotin
dins la foscor
I ara tornar a casa haurà de ser estrany,
viure a casa haurà de ser estrany,
fragments de vida d'un any,
malalt encara de carícies recents.
Fulles de tardor es desprenen i cauen,
el sol s'amaga entre les boires,
però torna a sortir, obro els ulls
i ets al meu costat.
Però són tan poques les vegades,
que els resplendors de llum són a les nostres mans,
qui pogués bufar i endur-se els núvols,
que molts cops hi ha entre el món i jo.
Som com peixos dins el corrent:
desviats, apartats, dirigits,
presoners d'un espai;
quin és el sentit de la vida?.