Fred al cor
Set mortal, sempre dol.
Miro al cel, un ocell
bat les ales contra el vent.
Els meus peus, dins d'un riu.
Entro a l'aigua, sóc l'estiu.
Generosa, m'acarones
i em cargolo com les ones.
Però tinc un nervi intern
que aguanta tot el pes a sobre meu.
Es nodreix quan cantes i quan rius.
I amb la por em faig el sord,
però no tot és sempre tant bonic com dius
i encara penso tocar el cel.
I al final, tot tant clar,
amb orgull aixeco el cap.
Però tinc un nervi intern
que aguanta tot el pes a sobre meu.
Es nodreix quan cantes i quan rius.
I amb la por em faig el sord,
però no tot és sempre tan bonic com dius
i encara penso tocar el cel.
Writer/s: Gracià Pedro