He de seguir
de recuperar el cor, que descansa la flor. Podria cantar-te trist, doncs ja sobra lament i la cançó segueix
transcorrent així. Perquè amb tu o sense tu, he de seguir, he de seguir, he de continuar… Entre voler i no
voler, entre volar i no volar, pots desesperar. De l'eufòria a la sénia, al passadís sense finestres. Buida
queda la falsa glòria, deixa de sonar el bon matí, abans de la histèria anem a passejar per ahí. Perquè amb
tu o sense tu… Entre culpa i disculpa va eixint el sol que deixa muts, fins l'amant més tossut li dóna al canvi
si manca pinya. Si no crema la llenya, abans o després u bota a una altra penya. És millor deixar-ho ben
clar: aigua clara és la contrasenya. Perquè amb tu o sense tu...
Writer/s: Remigi Palmero