Impossible
Hi ha massa coses que despisten la meva atenció del què
és necessari o banal.
I cada dia em proposo retornar a sentir el plaer
de disfrutar del més normal.
I encara que em costa sobrevisc a l'embasti-da.
Soc un somiador, supervivent que crida.
I avui podré per fi viure bé,
pensant només en el que fa tant temps vull fer.
Sabent que tot ho porto dins el cor
i que no hi ha res impossible.
Una fugida, sempre ha estat l'opció que més m'estimaré.
La vena amb la distància cau.
I així respira, tan afany de tenir sempre el que no es té,
o de saber girar la clau.
Deixaré tot el què sobra lluny de mi.
Avui vull ser una ànima que vola lliure.
(I avui sentiré la vida dins..)