I què faràs?

Vadebo


Un jardí, un passadís, tot el dia mig dormint
Parlant del que fores van passant les hores
Els ulls brillen quan pregunta “qui eres?”
I somrius però no saps que dir

I envoltat d’aquestes ànimes en pena
Vull volar, i deixar-me la faena
Que quan els anys passen i pesen
No m’apenediré del que hauré deixat enrere

I què faràs?
Quan no pugues ni caminar
I què faràs?
Sense parlar ni amistar

Un malson, dins del seu got
Acompanyat d’un sabor difícil
Que seca la gola i els transporta a un altre món,
Aïllats de la vida

Amb les babes caiguent fins les espardenyes
Replets de medicaments fins a les orelles
Contant-nos el passat com si el xafarem ara
Vivint el seu present com una nova infància

Sols tenim una carta de la baralla
Pensa bé que la partida és per guanyar-la
Que amb els anys el meu cap es farà gris
I les marques del meu cos parlaran per mi

Quan jo ja no puga fer-ho
Seré un mirall del futur per a qui vullga vore-ho
Quan jo no puga fer-ho
Seré un mirall del futur per a qui vullga vore-ho