Ja no hi ha retorn
m'empenys cap al torrent de la vida que s'envà
com sorra fina que atresores entre les mans
tan calladament, tan fugaç
fugint va cap el mar.
Els anys t'han dibuixat solcs com petjades a la pell
blanquegen les tristeses com la neu als teus cabells
i encara escalfa el foc del teu esguard igual que ahir
encara vas cremant dins meu...
retornes cada nit.
Busquem somnis alats, en amors ja oblidats.
En rostres pansits, en milers de trens fugits.
Fosques nostàlgies i records
criden en la nit com animals ferits.
Seguim cadascú el seu destí
sense conèixer el camí i sense dubtar
que ja no hi ha retorn.
No es tanquen les ferides d'esperances compartides,
quants somnis trencats, quants amors oblidats,
potser no sigui temps ara per somnis
la vida ens respon amb tants i tants silencis.
Abraça'm ben fort i resta amb mi
no fugim més
cap on vols anar? Si ja no hi ha retorn?
Writer/s: Jorge Sarraute