Joc de les claredats
amb les butxaques buides ja t'has quedat,
no peses més que una ploma.
Farina antiga, en trencar-se el cul del sac,
ha caigut a l'aigua, tenyint-la tota de blanc.
Mira, mira! Qui ho havia de dir!
Les portes obertes per a qui vulga eixir.
Evidències que et faran confiar en arribar un acord
abans d'acabar el llarg hivern.
Joc de les claredats, silencia i obscuritat,
el te a la tassa calent, ja no existeix la vergonya.
Ara i ací, calma aquest cos veí,
eixa mar no és simulacre: escolta les ones en batre...
Naveguen, naveguen, vaixells de records,
imatges passen i passen i jo somnie desvestit.
Veure i fer, fer i veure, tant s'hi val,
mai no dubteu intentant-ho ni de dia ni de nit.
Writer/s: Remigi Palmero