Joc real
És alta i espigada, té ulls de caçador
amb sang a la mirada i foc dins el seu cor,
es passa el dia corrent d'un edifici a l'altre,
sentint xiular les bales del seu cap cada cop més a prop.
És un joc real, amb la mort …
De deu que eren ja només queden tres,
no hi ha problema, demà vindran més nens,
i al cementeri les creus que van creixent,
camp de roses tintades amb la sang innocent.
Violen dones, maten nens,
passegen l'odi pels carrers,
"innocents" culpables de res
porten mascarots, són dimonis cruels !
Del cel plorós ferit, plouen gotes d'esperança
que van a caure al mig del foc creuat dels assassins,
això no és un problema per a ella i els menuts amics,
comença la carrera que els porta al seu destí.
És un joc real, amb la mort … Quan ja arribaven obriren foc els "innocents" i un nen petit va caure mortalment ferit, dins els seus ulls nasqué l'odi infinit, desig de mort, venjança contra els assassins.
Violen dones, maten nens …
I al matí següent "innocents" d'un i altre costat
engeguen de nou el seu macabre ritual,
"sort" que entre ells s'interposen els supervisors
enviats pels culpables de quasi tot .
Writer/s: J. Carles Fernández/ Esteve Rodríguez