Jo sé una havanera


Sovint recordo el teu rostre 
entre cortines de foc
per entre escletxes de flames
blavoses amb tons de groc.
 
Aquell teu posat de mestre, 
aquell blanc immaculat
aquella traça perfecta 
tot enlairant un cremat.
 
Jo sé una havanera
que no te diré,
si véns a la barca
te la cantaré.
 
Jo sé una havanera
que tu no la saps
si véns a la barca
la cantem plegats.
 
Ens hem dormit a l'albada
cansats d'engrunar cançons, 
de solcar mars abrivades
de buscar nous horitzons.
 
Que la nit, és molt més fosca
la lluna triga a sortir
perquè hi ha una estrella nova
que no gosa ni lluir.
 
Jo sé una havanera
que no te diré,
si véns a la barca
te la cantaré.
 
Jo sé una havanera
que tu no la saps 
si véns a la barca
la cantem plegats.
 
Jo sé una havanera
que no te diré,
si véns a la barca
te la cantaré.
 
Jo sé una havanera
que tu no la saps 
si véns a la barca
la cantem plegats.