Jota de sa pintura
* que el voltar d'una rodella
* i es teus llavis tan vermells,
* més que un camp ple de roselles.
* *M'agrada quan tu me mires,
* jo t'entenc sense parlar
* i es meu cos és una festa
* de carrers enramellats.
* Ai, Pintura,
* clavell de dos mil colors,
* aigo de bones olors,
* ramell de peres madures!
* Vós qui amb so mirar matau,
* matau-me sols que em mireu,
* que més m'estim que em mateu
* que viure si no em mirau.
Una vida, dues vides,
quantes vides teniu vós?
Vós teniu sa meva vida
i sa vida de tots dos.
Ai, Pintura,
clavell de dos mil colors,
aigo de bones olors,
ramell de peres madures!
Adiós! Ai, guapa pintura,
regalo de los meus ulls,
que amb so mirar vós ne duis
es cor de ses criatures!
Aquesta ja és sa darrera
que cantarem per aquí
i qui mos vulgui sentir
haurà de venir a darrera.
Ai, Pintura,
clavell de dos mil colors,
aigo de bones olors,
ramell de peres madures!
Writer/s: Miquela Lladó/ Madó Francisca Mas de Valldemossa,Pep Toni Rubio/ Miquela Lladó