Jota llevantina
queda't aquí amb mi una estona,
jo te donaré el meu cos,
dóna'm la teva persona.
Si quan tu véns jo me'n vaig,
només mos podem trobar
en el carrer del turment.
Un claveller me deixares
per recordança d'amor;
les llàgrimes que em costares
bastaren per regar-lo.
Per un trosset del teu cos
jo vaig perdre el cap i el nord,
el seny i l'enteniment.
Heu de saber que el meu cant
és com obrir una finestra:
les penes surten volant
i se vesteixen de festa.
No cal que m'enviïs flors
ni que me venguis amb plors
quan el sentiment ja és mort.
Adéu!, no m'esperis
avui en el llit,
que me'n vaig de festa
per tota la nit.
Writer/s: Miquela Lladó