La bella escuela

Crònics


Amb la casa hipotecada fins d’aquí a 264 anys. Segons els meus càlculs el meu rebesnét me l’hauria acabat de pagar, i això comptant que treballi ni més ni menys que 30 hores al dia tota la vida, gràcies a l’evolució laboral que hauran aconseguit els nostres dirigents tan competents.

Jo ja començava a pensar que això era el meu problema, que jo me n’havia de preocupar, i és que em semblava una mica estrany, mirant la tele on tots somriuen i s’estimen tant.

I és que aquest és el model de felicitat que ells fan servir; que el guió els ha imposat, però és que el nostre guionista es va equivocar d’història i ningú ens va demanar si hi volíem actuar. Jugava a un joc que no m’agradava. No volia formar-ne part i aquest n’és el resultat: així que vaig decidir deixar-ho córrer; penjar pis, deutes, treballs i viure de gorra!

Només mitjons i quatre samarretes.
Tinc les maletes fetes per anar a viure la vida. No us creieu que això que esteu tenint sigui un símptoma d’haver-vos-la fet a mida.

No em jutgeu, no em mireu malament només per no voler estar així eternament. I és que algun dia marxaré, i crec que les coses potser no hauran canviat, per tant ara no em diguis que l’estic liant, tot just avui començo a viure de veritat!

Les coses que importen no són tan importants,
Ja no “me gustan” les xarxes socials
Canvia a l’escola de la vida. Te la fots, però aprens molt més.
I és que la tradicional està tacada pel Werd... dels diners.

I és evident que la partida “aún no está perdida”.
Això és la “bella escuela de la vida”.


Writer/s: Pau Gros/ Martí Aliaguilla,Crònics